i cnidaris | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cnidaris

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
zoologia zool
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.

Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic. La paret del cos és formada per dues capes; l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea. Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula. Hi ha dos tipus fonamentals d’organització: el pòlip, que és fix, i la medusa, o forma lliure; ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus. Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no.

Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada; les meduses són vàgils, acampanades i de boca aboral; hom pot considerar-les pòlips invertits. En l’ectoderma hi ha cèl·lules típicament epitelials i cnidoblasts característics de l’embrancament i de funció ofensiva i defensiva. L’alimentació és carnívora, i les preses són digerides extracel·lularment en la cavitat gastrovascular, per raó dels enzims que secreten les cèl·lules de l’endoderma, les quals distribueixen també els aliments i porten a terme els processos catabòlics. No hi ha aparells ni sistemes circulatori, excretor o respiratori; la respiració té lloc directament en les cèl·lules endodèrmiques i ectodèrmiques en contacte amb el medi; les excretes surten per l’obertura oral, per porus de la paret del cos, o bé s’acumulen.

En la mesoglea hi ha cèl·lules mioepitelials sensorials i intersticials. Les cèl·lules mioepitelials es concentren sobretot al voltant de l’obertura oral i en els tentacles. Les cèl·lules neuroepitelials formen xarxes difuses; hi ha condensacions neurals prop dels òrgans dels sentits (estàtics, visuals, tàctils i quimioreceptors).

Molts cnidaris posseeixen esquelets cornis o calcaris externs, d’una gran importància en la formació dels esculls coral·lins. La reproducció és sexual i asexual; aquesta darrera té lloc per gemmació, escissió i estrobilació, i la sexual, mitjançant gàmetes ectodèrmics o endodèrmics, de formació difusa o localitzada. Sol haver-hi metagènesi o alternança de generacions, entre una d’asexuada (pòlip) i una altra de sexuada (medusa); en alguns casos el pòlip és sexuat (no hi ha meduses), o bé la medusa origina directament meduses (antomeduses) i no hi ha pòlips. Gairebé tots els cnidaris són marins, i també, llevat d’algunes excepcions, són carnívors i depredadors. Hi ha formes solitàries i formes colonials, planctòniques i bentòniques, o bé meroplanctòniques. Llur distribució arriba a totes les mars i en una gran part de les aigües continentals.

Malgrat que històricament se'ls ha agrupat amb els ctenòfors dins el grup dels celenterats, els darrers treballs de filogènia molecular, basats en l’estudi de les similituds dels gens Hox i SSU, indiquen que els cnidaris no formen grup amb els ctenòfors, sinó que són una branca més propera als bilaterals.

Representants més importants de l’embrancament dels cnidaris

Classe dels hidrozous                 
Subclasse dels traquilins      
    Limnocnida tanganika  
  Ordre dels hidroïdeus o hidraris    
  Subordre dels gimnoblasts    
    Hydra sp hidra d’aigua dolça 
    Tubularia sp  
  Subordre dels caliptoblast    
    Aglaophenia sp  
    Campanularia sp  
    Obelia sp  
    Sertularia sp  
    Plumularia sp  
  Ordre dels sifonòfors    
    Physalia sp borm de vela
    Velella sp barqueta
      Physophora sp  
Classe dels escifozous o acàlefs        
    Ordre de les coronades    
      Nausithoë sp  
    Ordre de les lucernàries     
      Lucernaria sp  
    Ordre de les cubomeduses o caribdèids    
      Charybdea sp  
    Ordre de les discomeduses o semeostomes    
      Cotylorhiza tuberculata acàlef cresp
      Pelagia aurita aurèlia
      Aurelia aurita aurèlia
      Rhizostoma pulmo borm blau 
      Chrysaora sp  
 Classe dels antozous o coral·laris        
  Subclasse dels zoantaris o hexacoral·laris       
    Ordre dels ceriantaris     
      Cerianthus sp  
    Ordre dels antipataris    
      Antipathes sp   
      Parantipathes sp corall negre 
    Ordre dels actiniaris    
      Actinia sp  actínia 
      Anemonia sulcata anemone de mar comuna 
      Calliactis parasitica anemone dels bernat ermità 
      Adamsia palliata anemone comensal 
    Ordre dels madreporaris     
      Dendrophyllia ramea  corall groc 
      Madrepora sp  
      Fungia sp  
      Caryophyllia sp  
      Meandrina sp cervell de mar
  Subclasse dels alcionaris o octocoral·laris      
    Ordre dels estolonífers    
      Tubipora musica orgue de mar
    Ordre dels alcionaris    
      Alcyonium palmatum maneta, mà de mort
      Dendronephtya klunzigeri  
    Ordre dels gorgonaris    
      Gorgonia sp  
      Corallium rubrum corall vermell
    Ordre dels pennatulacis    
      Veretillum sp  
      Pennatula sp ploma de mar
      Pteroides sp  

Col·laboració: 
JDR
Llegir més...