OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cornamusa

sac de gemecs, xeremies, cornamusa (es), bagpipes (en)
substantiu femeníf
Música
sac de gemecs, xeremies, cornamusa (es), bagpipes (en)
música mús
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit ( tudell , o bufeta , o bufador ), serveix per a insuflar l’aire amb la boca.

D’un segon forat penja un altre tub ( grall o xeremia), amb forats que permeten de fer la melodia. Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs ( bordó ); actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament. Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts. La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot; la intensitat del so varia segons la pressió del braç. En alguns tipus de cornamusa, com la musette francesa, l’aire hi és introduït amb una manxa, a l’estil d’un acordió. És un instrument de tipus pastoral d’origen molt antic, del qual hom coneix una descripció ja al s. X. Hom troba variants de cornamusa per tot Europa i bona part d’Àsia. La més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és considerada l’instrument nacional; també ho és a Irlanda i a Galícia; és molt popular a Bretanya, a Astúries, a Lleó i en algunes zones dels Balcans. Als Països Catalans data del s. XII, i hom l’anomena també sac de gemecs o xeremies, el darrer nom dels quals només a Mallorca i a Menorca, on l’instrument encara es conserva, mentre que a la resta del país gairebé ha desaparegut del tot.

Col·laboració: 
MAV

Llegir més...