OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

delicte

delito (es), crime (en)
substantiu masculím
Dret processal i penal
delito (es), crime (en)
dret penal dr pen
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.

No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques: les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps. Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat (homosexualitat, suïcidi, avortament, etc). D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege, no tenen la condició de delicte. Les diferents legislacions estableixen una gradació de les infraccions penades per la llei, classificant-les, en general, en delictes i en faltes, segons que tinguin assenyalada una pena més o menys greu. La doctrina jurídica ha arribat a una definició científica del delicte que inclou tres elements: tipificació (l’acció ha d’ésser definida i penada en el codi penal vigent), antijuridicitat (oposició entre la conducta de l’autor i la normativa penal) i punibilitat (l’acció o omissió ha d’ésser sancionada amb una pena). Des del punt de vista del grau d’execució, el delicte pot ésser consumat, quan l’actuació del culpable produeix com a resultat el delicte amb tots els seus elements, o frustrat, quan el culpable acompleix tots els actes adequats per a produir el resultat delictuós, però aquest no es produeix per causes estranyes a la seva voluntat; se'n diu temptativa quan el culpable inicia l’execució del delicte, però no acompleix tots els actes que haurien calgut per a produir el resultat pretès.

Col·laboració: 
JOB

Llegir més...