i equinoderms | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

equinoderms

substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
zoologia zool
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.

Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants. La major part són lliures, bé que alguns (crinoïdeus) habiten enganxats en el fons de la mar. Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults.

El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup. Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent (espines, pedicel·laris, esferidis, etc.), mòbils o fixes. El sistema nerviós és ganglionar, estratificat generalment en tres capes i amb anells periesofàgics i branques radials ganglionars. Els òrgans sensorials són molt senzills, reduïts a petits ocels i a terminacions cel·lulars nervioses, concentrades en general al voltant de la boca i en els pedicel·laris. El tub digestiu és format per un intestí ciliat i glandular, amb secs o no, segons el grup, i amb la boca i l’anus oposats (asteroïdeus, holoturioïdeus, equinoïdeus) o bé col·locats a la mateixa cara de l’animal (cronoïdeus), o àdhuc sense anus (ofiuroïdeus).

El sistema ambulacral aqüífer és un tub que comunica el medi marí extern amb uns conductes cecs interns de l’animal. Aquest tub s’obre prop de l’anus, a la placa madrepòrica, baixa paral·lelament a l’esòfag i origina un anell que envolta l’esmentat esòfag, del qual surten cinc branques amb nombrosos peus ambulacrals que surten a fora de l’animal. Aquest sistema té com a missió principal d’inflar amb aigua els peus ambulacrals i de permetre el moviment de l’animal. No hi ha un aparell circulatori ben organitzat, sinó solament uns espais blastocèlics, amb un líquid hemàtic que es mou gràcies a l’aparell ambulacral, puix que no hi ha cap òrgan propulsor. El transport d’oxigen i anhídrid carbònic també té lloc gràcies al sistema ambulacral, però algunes classes, com la dels holoturioïdeus, presenten pulmons aqüífers que funcionen com a brànquies, i algunes altres tenen brànquies dèrmiques envoltant la boca. Manquen de sistema excretor ben organitzat, però tenen cèl·lules peritoneals que acumulen catabòlits, i fagòcits que es capturen i transporten, bé al teixit conjuntiu, on s’acumulen, bé a l’exterior. L’aparell ambulacral té també un cert paper excretor perquè elimina de l’organisme els catabòlits solubles.

Els sexes són separats, amb gònades ben desenvolupades i senzilles. La fecundació és externa, i el desenvolupament, larval. La primera larva, nedadora i ciliada, és la diplèurula, amb simetria bilateral perfecta, la qual dona lloc a formes més avançades i típiques de cada grup: doliolària dels crinoïdeus, bipinnària dels asteroïdeus, auriculària dels holoturioïdeus, ofioplúteus dels ofiuroïdeus i equinoplúteus dels equinoïdeus. Passen a l’estat adult per una veritable metamorfosi. Alguns crinoïdeus poden tenir reproducció asexual per escissió; en general, els equinoderms tenen un gran poder de regeneració.

L’embrancament dels equinoderms es divideix en dos subembrancaments: els pelmatozou, que inclouen les classes dels cistoïdeus, blastoïdeus, edrioasteroïdeus i crinoïdeus, les tres primeres fòssils i l’última amb representants fòssils i actuals, i els eleuterozous, que inclouen les classes actuals dels holoturioïdeus, els asteroïdeus, els equinoïdeus i els ofiuroïdeus. Els pelmatozous són més antics que els altres, i tota la vida o durant algun temps viuen fixos al substrat per un peduncle. Els eleuterozous són moderns, lliures, mòbils i no pedunculats.

Representants més importants de l'embrancament dels equinoderms

subembrancament dels pelmatozous        
classe dels cistoïdeus*        
classe dels blastoïdeus*        
classe dels edrioasteroïdeus*   ordre dels inanudats Calamocrinus diomedea  
classe dels crinoïdeus   ordre dels articulats Antedon mediterranea clavellina
      Matacrinus sp lliri de mar
subembrancament dels eleuterozous        
classe dels holoturoïdeus   ordre dels aspidoquirots Holothuria forskali pixota negra, pardal de moro
      Holothuria polii pixota terrosa, tirony
      Stichopus regalis espardenya
    ordre dels dedroquirots Cucumaria planci cogombre de mar
    ordre dels elasípodes Pelagothuria  
    ordre dels molpàpids Molpadia  
    ordre dels àpodes Leptosynapta inhaerens cogombre de mar tou
classe des asteroïdeus     Asterina gibbosa estrelleta
      Astropecten sp estrella de sorra o comuna
      Coccinasterias tenuispina estrella blavosa
      Echinaster sepositus estrella vermella
      Luidia ciliaris estrella de set braços
      Marthasterias glacialis estrella verda
classe dels ofiuroïdeus   ordre dels ofiúrids Ophioderma longicaudata estrella amb potes brunes
      Ophiothrix fragilis estrella amb potes espinoses
      Ophiura texturata estrella amb potes escatoses
    ordre dels euriàlids Astropatus mediterraneus  
classe dels equinoïdeus subclasse dels regulars ordre dels cidaroïdeus Dorocidaris papillata tabaquera
      Stylocidaris affinis tabaquera roja
    ordre dels diadematoïdeus Arbacia lixula garota negra
      Centrostephanus longispinus garota de punxes llargues
      Echinus acutus garota de fons
      Paracentrotus lividus garota de roca
      Psammechinus microtuberculatus garotina
      Sphaerechinus granularis garota violeta
  subclasse dels irregulars ordre dels clipeasteroïdeus Clypeaster rosaceus  
      Echinocyamus pusillus eriçonet de sorra
    ordre dels espatangoïdeus Echinocardium mediterraneum eriçó cor cendrós
      Spatangus pupureus eriçó de porprat
 

Col·laboració: 
PCA
Llegir més...