escriba

m
Judaisme

Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.

Honoríficament rebia també el nom de rabí. Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu. Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristal·litzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus (la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada)— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa.