El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars. Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució, que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya. El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari—, el qual adquireix l’herència o el llegat amb el gravamen de transmetre'ls a un successiu hereu o legatari —anomenat fideïcomissari—, si s’escauen les previsions assenyalades pel causant. A Catalunya, el fideïcomís de substitució més freqüent és el condicional, caracteritzat per la condició que els béns només faran trànsit a l’hereu o legatari successiu si el primer instituït mor sense fills, atès que, mitjançant aquesta previsió, s’evita que els béns surtin de la família en la qual han romàs durant generacions. A Catalunya s’admetien aquests fideïcomisos de substitució fins a la quarta generació; però l’actual Compilació del dret civil els ha reduïts a la segona generació o la segona crida, segons que es tracti d’un fideïcomís familiar o no familiar.
El fideïcomís a les Balears
Tant el fideïcomís de substitució, o substitució fideïcomissària, com la varietat anomenada fideïcomís de residu no són tan practicades avui a les Balears com fa solament alguns decennis. La reglamentació del fideïcomís que fa la Compilació balear vigent és bastant reduïda, en relació amb la compilació catalana. En el fons, però, la reglamentació, en totes dues és molt semblant, puix que té una base comuna romana. Algunes de les innovacions que fa la catalana són, en part, acollides per la balear, com el fet que les substitucions familiars no poden passar de la segona generació sense limitació de nombre i les no familiars no poden passar de la segona crida, però no tenen cap limitació de nombre les crides de persones que visquin al temps de la mort del testador.