A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas. Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica. En el forn de combustió
, és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat; en el forn elèctric
, hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques ( forn de resistència indirecta
), bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència ( forn de resistència directa
), mitjançant la producció de corrents induïts en la càrrega ( forn d’inducció
) o per mitjà d’un arc elèctric entre dos o més elèctrodes o entre aquests elèctrodes i la càrrega del forn ( forn d’arc
). Finalment, hi ha uns tipus especials de forns que empren la calor dissipada pels raigs catòdics ( forn de bombardeig amb electrons
), l’escalfor d’un gas fortament ionitzat ( forn de plasma
) o l’energia solar concentrada mitjançant captadors parabòlics i cilindroparabòlics ( forn solar
).
Forn de calç (massís del Montgrí)
© JoMV
forns metal·lúrgics
se subdivideixen en cinc tipus: el forn de gresol
, emprat per a fondre petites quantitats de metall i constituït per un recipient refractari, sovint de grafit, escalfat per combustió o per inducció; el forn de solera
, on la càrrega, col·locada sobre la solera del forn, és escalfada per convecció o radiació, i que pot ésser d’arc, de resistència o de combustió; el forn de cup
, emprat per a fosa, extracció, calcinació i torrefacció, i que és format per torres cilíndriques o prismàtiques, sovint eixamplades pel mig, a través de les quals es mou la càrrega per gravetat cap a les zones inferiors; normalment el combustible es barreja amb la càrrega; el forn d’atmosfera controlada
, generalment elèctric, que consisteix en una carcassa metàl·lica, revestida de material refractari i aïllada de l’exterior, a l’entrada i a la sortida, per una cortina de flames; a l’interior hom manté una atmosfera artificial (gas de procedència exotèrmica, endotèrmica, amoníac dissociat o bé el buit); i, finalment, els convertidors
, emprats en la fabricació d’acer i d’aram, en la massa fosa dels quals hom introdueix un corrent d’aire (o d’oxigen), l’oxigen del qual reacciona amb el silici, el carboni i el magnesi presents i produeix la calor necessària per a mentenir la massa metàl·lica en esat de fusió.
El segon grup és constituït pels forns de procés
, destinats a l’obtenció d’algun producte (ciment, calç, ferro, etc). Els més primitius d’aquests forns eren el de calç i el de guix (constituïts per una gran cavitat, alguns pams per sota terra, limitada lateralment per parets de pedra i amb una obertura inferior per alimentar-los), i també el forn baix
, per a l’obtenció del ferro. Actualment han estat substituïts pels forns rotatius
(formats per un gran recipient cilíndric, inclinat i giratori, que és alimentat per l’extrem més alt i del qual hom extreu el producte per l’extrem inferior), emprats en l’obtenció de ciment, calç, dolomita i magnèsia i per a la deshidratació, calcinació o torrefacció de bauxita, alúmina, minerals de ferro, etc. Hom empra també el forn de reverber
, en el qual la càrrega és escalfada per reverberació del sostre del forn i que pot ésser de combustió o de resistència. El forn baix per a l’extracció del ferro ha estat desplaçat per l' alt forn
. Alguns forns de procés, com els emprats en la síntesi de l’àcid clorhídric, consisteixen solament en una cambra de combustió proveïda d’un cremador, on reaccionen l’hidrogen i el clor.
Els forns de cocció
, que constitueixen el tercer grup, són emprats en la fabricació de ceràmica, vidre i en la indústria alimentària. Normalment consisteixen en una cambra o un túnel on hom introdueix la càrrega, la qual és escalfada per combustió o bé per resistències. Els primers forns de cocció foren els forns de pa i els d’obra. El forn de pa
era escalfat antigament per la combustió de llenya i actualment amb gas o bé per resistències elèctriques (l’ús de combustibles líquids és prohibit pels riscs de contaminació que comporten). El cremador és col·locat en una obertura, lateral o per sota de la solera, anomenada escopeta
. El forn va proveït d’un sistema, dit vaporitzador
, que serveix per a mantenir la concentració de vapor d’aigua a l’interior del forn necessària per a donar el color torrat al pa. El vapor d’aigua surt per l' espirall
. El forn d’obra
o de terrissaire
és constituït per una cavitat quasi cilíndrica dividida en tres parts: el forn de baix
o fogar, el forn del mig
(separat del forn de baix per un sostre foradat anomenat garbell
), on hom col·loca les peces per a ésser cuites, i el forn de dalt
, per a la segona cuita de les peces envernissades. Un tipus especial de forn de cocció és el forn de mufla
, en el qual la càrrega és totalment aïllada de l’atmosfera exterior i el qual és escalfat per combustió o elèctricament.
Finalment, els forns per al tractament del petroli
(cambres d’ebullició i de destil·lació, forns de craqueig o de piròlisi, etc) són recipients, generalment cilíndrics o prismàtics, escalfats per combustió, bé directament, bé a través d’un fluid que fa de vehicle de la calor (vapor d’aigua, olis minerals, etc).