OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

geosinclinal

substantiu masculím
Geologia
Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
geologia geol
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.

Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques; el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques . Hom en pot distingir de dos grans tipus: el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental. J. Auboin (1965) divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques.

Llegir més...