i himenòpters | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

himenòpters

himenópteros (es), Hymenoptera (en)
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
himenópteros (es), Hymenoptera (en)
Himenòpters (icnèumon)
Corel
entomologia entom
Ordre de la classe dels insectes pterigògens, amb el primer segment abdominal soldat al metatòrax i separat del segon segment per una estrangulació molt accentuada.

Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos. La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells. Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló. Tenen metamorfosi completa. Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues. Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d’espècies, entre les quals hi ha les abelles, les vespes, les formigues, etc. L’alteració més complexa del comportament que mai s’ha atribuït a la parasitosi produïda per un insecte correspon, ara per ara, a un himenòpter. Aquesta alteració consisteix que la larva de la vespa del gènere Hymenopimecis força l’aranya que parasita, de l’espècie Plesiometa argyra, a teixir una teranyina especial que serà prou resistent per a penjar-hi el capoll.

Famílies i representants més importants de l’ordre dels himenòpters
Classificació Nom científic Nom vulgar
subordre dels apòcrits àpids Andrena sp abella de prat
    Anthidium sp  
    Antophora sp  
    Apis mellifica abella
    Bombus sp borinot
    Dasypoda sp  
    Halictus sp  
    Megachile sp abella fustera
    Melipona sp  
    Osmia sp òsmia
    Sphecodes sp  
    Xylocopa violacea xilocopa, abella fustera
  betílids Scleroderma sp  
  bracònids Alysus sp  
    Aphis sp  
    Bracon sp  
    Chelonus sp  
    Habrobracon sp  
    Microgaster sp  
  calcídids Blastophaga sp blastòfaga
    Diapris sp  
    Leucospis sp  
    Proctotrupes  
  cinípids Biorhiza aptera  
    Cynips sp  
    Ibalia leucospoides  
  crísids Chrysis sp mosca daurada, mosca de foc
    Stilbum sp mosca daurada
  drínids Drynis sp  
  escòlids Scolia favifrons escòlia
  esfècids Bembex sp bèmbex
    Cerceris sp cerceris
    Crabro sp  
    Philanthus sp filant
    Sphex sp esfex
  evànids Evania sp evània
  formícids Anomma sp formiga          
    Atta sp
    Camponotus sp
    Crematogaster sp
    Dolichoderus sp 
    Irydomyrmex sp 
    Lasius sp
    Messor barbarus 
    Monomorium sp 
    Myrmecina sp
    Myrmica sp 
    Polyergus sp 
    Ponera sp 
    Eciton sp formiga, formiga legionària, marabunta
    Formica rufa formiga, formiga roja
  icneumònids Ichneumon sp  icnèumon 
    Rhyssa persuasoria  
  mutíl·lids Dasylabris sp   
    Mutilla europeae   
    Myrmilla sp   
  pompílids Ceropales sp   
    Cryptochilus sp   
    Pompilus sp   
  sapígids Polochrum repandum   
  vèspids Odynerus sp  odiner, vespa ermitana 
    Polistes gallicus vespa, vespa comuna 
    Vespa crabro vespa xana 
    Vespa germanica  vespa, vespa comuna 
       
subordre dels apòcrits àrgids  Arge rosa   
  cèfids Cephus pygmaeus   
  cimbícids Cimbex quadrimaculata cefus del blat 
  lídids Neurotoma flavescens  lidus de la perera 
  lofírids Diprion pini  lòfir del pi 
  sirícids  Urocerus gigas  sírex gegant
  tentredínids Hoplocampa sp   

Llegir més...