A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat (imants naturals). Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina ( imants artificials). Un cas particular d’aquest és l'electroimant. Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols. Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats: els pols del mateix signe es repel·leixen i els de signe contrari s’atreuen. La Terra, que es comporta com un imant gegantí, permet de posar en evidència el signe de cada pol, car, en abandonar lliurement un imant sobre la superfície de la Terra, un extrem s’orienta cap al pol nord i l’altre cap al sud (brúixola). Les propietats dels imants i les lleis físiques que se’n deriven constitueixen el magnetisme.
m
Física
Imant amb llimadures de ferro mostrant el camp magnètic
Awe Inspiring Images / Fotolia.com