OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

judaisme

judaísmo (es), Judaism (en)
substantiu masculím
Judaisme
judaísmo (es), Judaism (en)
judaisme Pregària davant el mur de les lamentacions de Jerusalem
© Fototeca.cat
història de les religions hist rel
Religió dels jueus, fundada per Abraham i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat ( aliança ).

Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d'Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte. Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós. Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina. Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig tenen lloc no solament en la vida futura, sinó també en la terrenal. El caràcter bilateral del pacte estipulat entre Jahvè i Israel suposa la protecció de Jahvè al seu aliat a canvi d’imposar-li un senyal (circumcisió) i de sotmetre'l a una llei (aliança del Sinaí). L’aliança serà acomplerta plenament amb la vinguda del Messies, descendent de David. Llavors serà iniciada l’era messiànica, en la qual els homes viuran en pau, units per la creença en el Déu únic. La llei (Torà) és explicitada al Pentateuc i constitueix un codi únic i totalitari que conté els principals texts del judaisme. A més de la llei escrita inclosa a la Torà i als altres llibres de l’Antic Testament acceptats pel judaisme (cànon bíblic), hi ha uns ensenyaments transmesos oralment que són considerats com el seu complement, el conjunt dels quals fou recollit sota el nom de Mišnà Mišnà i els comentaris rabínics posteriors (Guemarà) formen el Talmud, redactat a Babilònia a la darreria del s. V dC. Els manaments de Déu que han estat promulgats al Decàleg poden resumir-se en deures respecte a Déu (“Estimaràs l’Etern, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces”) i en deures respecte als homes (“Estimaràs el proïsme com a tu mateix”). Les festivitats jueves, el tret més característic de les quals és l’absoluta prohibició de treballar, són els dissabtes (sàbat), la Pesaḥ (pasqua), les Šabu'ot (Pentecosta) i les Sukkōt (cabanyelles). Entre les penitencials, el Roš ha-šanà inaugura deu dies de penitència, l’últim dels quals, el Yom Kippur o dia de l’Expiació (10 de Tišrī ), és dedicat totalment a la pregària i al dejuni. Són festes menors el dia de la Simhat Torà , instituïda a l’edat mitjana, els vuit dies de la Ḥanukà , o festa de les Llums, el dia de les Sorts ( Purim ), aniversari de la caiguda d’Aman gràcies a la reina Ester i Mardoqueu, i les del mes d'ab. Les festes jueves comencen al capvespre del dia anterior (calendari hebreu). Quant al culte, la destrucció del temple de Jerusalem (70 dC) produí un canvi substancial amb la desaparició del sacerdoci i del culte dels sacrificis, substituït per la pregària. La litúrgia sinagogal, que perllonga la del temple, prescriu tres pregàries al dia i en hebreu: a la matinada (šaḥārit), la més solemne, al migdia la minḥà o ofrena que perpetua el record dels sacrificis al temple, i al capvespre l’'' arbit , preparatòria per al descans nocturn. Una característica principal de les tres oracions quotidianes és l' amidà consistent en la súplica de dinou benediccions, majoritàriament de caràcter col·lectiu, entre les quals la pregària per a la restauració nacional d’Israel. Al matí i al vespre l' amidà és precedida per la šemà (“Escolta, Israel...") o professió de fe. Els oficis públics a la sinagoga inclouen oracions addicionals. Els principals moviments sectaris del judaisme han estat el fariseu, el saduceu, l'esseni, el zelota i el caraïta. Posteriorment han estat desenvolupats dins el judaisme d’altres corrents místics o reformistes, com la càbala, l'hassidisme i el sionisme . El 1992, els jueus de l’Estat espanyol signaren un acord amb el govern, el qual regula les activitats d’aquesta minoria religiosa en un pla d’igualtat amb les altres confessions. El mateix any tingué lloc a Baltimore (EUA) un encontre del comitè internacional de vinculació judeo-catòlica, i el Parlament de Catalunya aprovà una resolució de rebuig de l’expulsió de què foren objecte els jueus de Castella i d’Aragó l’any 1492. A l’Estat espanyol, al gener del 2005 es féu un acte institucional en record de la Shoà, i aquesta iniciativa resultà acollida amb agraïment pels representants jueus. A Catalunya, durant el 2005 tingué lloc el II Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris de Llengua Catalana i el II Curs de Turisme Cultural i Patrimoni Jueu, organitzat pel Patronat Municipal del Call de Girona.

Col·laboració: 
DBP

Llegir més...