William Wordsworth, natural d’aquesta regió, de la qual parla sovint en els seus poemes, s’hi instal·là el 1799, i l’any següent s’hi establí el seu amic Samuel Taylor Coleridge; Robert Southey —cunyat de Coleridge i amic de Wordsworth— també hi residí; aquest fet i altres vinculacions, personals i literàries (l’amor de Coleridge per la cunyada de Wordsworth, la col·laboració d’aquests dos poetes en el llibre Lyrical Ballads, del 1798), afavoriren la integració de tots tres en una suposada escola anomenada lakista, denominació que ja els fou donada per la crítica contemporània (a l’"Edinburgh Review” hom els anomena el grup dels “llacs de Cumberland” des del 1807). La denominació, molt circumstancial, designa un grup heterogeni (excepte en l’edat: tots tres havien nascut entre el 1770 i el 1774) que, tot i que representa la primera fase del Romanticisme anglès, és lluny de formar cap tendència compacta. Wordsworth, el millor poeta de tots tres, fou l’únic que establí un cert programa literari, en el qual Coleridge només tingué una petita participació; Southey, famós pels violents atacs de què Byron el féu objecte, gairebé no hi tingué res a veure.
f
m
adj
Literatura