levitació

levitación (es), levitation (en)
f
Física

Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)

© Fototeca.cat

Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.

En metal·lúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn ( fusió en levitació ). La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats.