OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

licor

licor (es), liquour (en)
substantiu masculím
Begudes destil·lades
licor (es), liquour (en)
indústries de la destil·lació, begudes destil·lades destil·l
Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d’extrets aromàtics, essències o aromes.

Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no. De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2%. Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix (anís, chartreuse, curaçao, menta, ratafia, etc). Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques (vi i aiguardent). L’elaboració dels licors destil·lats als Països Catalans, fixada aproximadament al s XVIII, no ha evolucionat cap a una concentració industrial important. Amb algunes excepcions (a les regions de Barcelona i Tarragona), les empreses importants es dediquen bàsicament a vins o alcohols, en segon lloc a destil·lats, i només en darrer terme persisteix l’elaboració d’algun licor típic o important. Són a les comarques del Rosselló (Tuïr, Ribesaltes), el Bages (Manresa), el Vallès Oriental (Granollers, Mollet del Vallès, Cardedeu), el Vallès Occidental (Castellbisbal), el Maresme (Arenys de Mar —calissaia—, el Masnou), el Barcelonès (Badalona —anís—, Barcelona, amb uns 250 treballadors en les tres empreses principals), el Baix Llobregat (Esparreguera —aromes de Montserrat—), l’Alt Penedès (Vilafranca, amb nou fàbriques —anisats, rom, cointreau, a més de brandis, vodka, ginebra, whisky—, el Pla del Penedès, Guardiola de Fontrubí), el Baix Penedès (el Vendrell), l’Urgell (Tàrrega), el Segrià (Lleida), la Conca de Barberà (Montblanc) i el Priorat (Falset), etc. Al País Valencià, les empreses destil·ladores es dediquen menys, encara, a la fabricació de licors, però augmenta la concentració comarcal: la Plana Alta (Benicàssim —carmelità—), l’Horta (València, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Tavernes Blanques), la Plana d’Utiel (Utiel, Requena), l’Alt Vinalopó (Villena), la Vall d’Albaida (Ontinyent, Aielo de Malferit), Alcoi i Alacant. Cadascuna de les Illes Balears ha popularitzat un licor o destil·lat típic: Menorca, la ginebra (Maó, Alaior); Mallorca, el palo (Llucmajor, Llubí), la cazalla i herbes (a les mateixes viles i a Binissalem), i Eivissa, la frígola i també el palo.

Col·laboració: 
AMF / JRe

Llegir més...