Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic (generalment un bisbe i un comte), els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions. Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics. Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del s X.
m
pl
Història