OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

nas

piràmide nasal, nariz (es), nose (en)
substantiu masculím
Anatomia animal

Sumari de l’article

piràmide nasal, nariz (es), nose (en)
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
anatomia animal anat anim
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).

En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap. En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries. A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèl·lules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire. En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat. En els mamífers és ben desenvolupat, excepte en els marins i en els primats superiors, i, com en els cocodrils, existeix un conducte nasofaringi que duu l’aire per sobre del paladar secundari fins a la faringe.

El nas en els humans

En l’home, el nas forma una eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front. Té la forma d’una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats. Formada d’os, cartílag, músculs i pell, és entapissada interiorment per una porció de la mucosa pituïtària. La forma i les dimensions del nas tenen una gran importància, per la qual cosa en antropologia hom l’estudia descriptivament i mitjançant diverses mesures. El dors nasal es classifica en recte, còncau, convex i sinuós. L’arrel nasal pot ésser profunda, mitjana, alta o molt alta. La punta nasal pot ésser cap a dalt o arromangada, cap endavant o cap avall o aguilenca. La base nasal pot ésser cap endavant i cap a dalt, horitzontal, cap enrere i cap a dalt. El nas és mesurat amb l’índex nasal que resulta de comparar l’amplària màxima amb l’altura; la varietat d’aquesta proporció ha originat la classificació dels individus en leptorrins, que tenen un índex nasal de 69,9 com a màxim, amb el nas estret i alt; en mesorrins, que tenen un índex que oscil·la entre 70 i 84,9 i un nas mitjà; i en platirrins, d’un índex de 85 o més i de nas ample o baix. El grup racial leucoderm és en general leptorrí (mediterranis i nòrdics) o mesorrí (alpins). El grup xantoderm tendeix a ésser mesorrí o platirrí. El melanoderm és platirrí.

Col·laboració: 
PCA

Llegir més...