En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap. En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries. A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèl·lules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire. En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat. En els mamífers és ben desenvolupat, excepte en els marins i en els primats superiors, i, com en els cocodrils, existeix un conducte nasofaringi que duu l’aire per sobre del paladar secundari fins a la faringe.
El nas en els humans
En l’home, el nas forma una eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front. Té la forma d’una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats. Formada d’os, cartílag, músculs i pell, és entapissada interiorment per una porció de la mucosa pituïtària. La forma i les dimensions del nas tenen una gran importància, per la qual cosa en antropologia hom l’estudia descriptivament i mitjançant diverses mesures. El dors nasal es classifica en recte, còncau, convex i sinuós. L’arrel nasal pot ésser profunda, mitjana, alta o molt alta. La punta nasal pot ésser cap a dalt o arromangada, cap endavant o cap avall o aguilenca. La base nasal pot ésser cap endavant i cap a dalt, horitzontal, cap enrere i cap a dalt. El nas és mesurat amb l’índex nasal que resulta de comparar l’amplària màxima amb l’altura; la varietat d’aquesta proporció ha originat la classificació dels individus en leptorrins, que tenen un índex nasal de 69,9 com a màxim, amb el nas estret i alt; en mesorrins, que tenen un índex que oscil·la entre 70 i 84,9 i un nas mitjà; i en platirrins, d’un índex de 85 o més i de nas ample o baix. El grup racial leucoderm és en general leptorrí (mediterranis i nòrdics) o mesorrí (alpins). El grup xantoderm tendeix a ésser mesorrí o platirrí. El melanoderm és platirrí.