nivell

nivel (es), level (en)
m
Tecnologia

Nivell de bombolla

© Fototeca.cat

Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.

El nivell més simple és el

Diversos tipus de nivells ; 1, d’aigua; 2, de paleta; 3 i 4, de bombolla

nivell de paleta (o d’escaire ), que consisteix en un escaire (de fusta o metàl·lic), un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle. Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal. Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla (o d’aire ), que consisteix en un tub de vidre, lleugerament arquejat, de secció uniforme, tancat i gairebé ple d’un líquid (generalment aigua, alcohol o èter) de manera que només resti un petit volum ocupat per una bombolla d’aire, que va muntat damunt d’un suport (de fusta, plàstic o metàl·lic), de base totalment plana; quan la bombolla ocupa l’espai limitat per dos senyals prèviament gravats, hom té la certesa que la superfície sobre la qual reposa el nivell és horitzontal.

A fi de traçar línies horitzontals entre punts separats, hom ha emprat el nivell d’aigua , que consisteix en un tub metàl·lic d’uns 120 cm de llargària, que acaba als extrems en dos tubs de vidre que es corben fins a esdevenir verticals. Tot el tub és ple d’aigua (generalment tenyida). En virtut del principi dels vasos comunicants, la línia que uneix les superfícies superiors que el líquid presenta en els tubs de vidre és horitzontal i, per tant, pot ser emprada per traçar línies horitzontals. La determinació de l’horitzontalitat dels terrenys, és a dir, la mesura de la diferència d’altures entre llurs diferents punts, és un dels problemes bàsics de la topografia. La precisió requerida per a aquestes mesures quan hom vol aplicar-les a la construcció o, en general, a les obres públiques, fa que els nivells emprats en aquest camp hagin d’ésser especialment sensibles. Hom n'utilitza, bàsicament, de dos tipus.

El nivell d’ullera consisteix en una ullera terrestre disposada paral·lelament a un nivell de bombolla, de manera que quan aquest indica l’horitzontalitat de l’instrument, la ullera forneix una línia de mira també horitzontal. En aquestes condicions, la ullera visa un punt del regle graduat (o mira ) situat en el punt del terreny que hom mesura. Aquest senyal és una indicació de l’altura relativa del punt del terreny en qüestió respecte al punt del terreny en què hom ha situat el nivell.

Vista escorxada d’un nivell automàtic [Wild]

Una modificació d’aquest instrument és el nivell automàtic . Essencialment és un nivell d’ullera en què no cal esmerçar temps a fer inicialment un anivellament precís de l’instrument, sinó que només cal fer-lo aproximadament, ja que l’eix òptic es posa automàticament horitzontal gràcies al fet que incorpora un sistema compensador (així, per exemple, el sistema òptic pot contenir un prisma pendular que, per efecte de la gravetat, oscil·la fins a estabilitzar-se en una posició tal que la línia de mira esdevé horitzontal).