S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre. La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra. Les ones primàries P (o longitudinals) experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S (o transversals) no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid. A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid. Per analogia amb els siderits, inicialment hom suposà el nucli compost de ferro amb un 6% de níquel (nife). Actualment hom creu que un nucli amb aquesta composició tindria una densitat més alta de la real i se suposa que conté fins a un 20% d’elements més lleugers (silici i sofre). Altres hipòtesis, actualment pràcticament abandonades, però que han suscitat fortes controvèrsies, proposaven un nucli silicatat o bé format per hidrogen concentrat.
m
Geologia