És una etapa de formació de l’art islàmic. Les influències sassànida, bizantina i hel·lenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries. Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem; aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes. La gran mesquita de Damasc (715), actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes; es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no apareix la figura humana. Altres edificis importants són la mesquita de Medina i la de Kayrouan. Hom ha descobert recentment la ciutat d’Anjar, que permet de veure un tipus d’urbanització quadrada, seguint la forma d’un campament romà. El palau de Qaṣr al-Ḥayr (~728) és particularment interessant, perquè és un precedent del tipus de fortificació que, amb les croades, s’estengué per Occident al s. XI. En arts decoratives hom coneix només la pintura i el mosaic, és a dir, les aplicades a l’arquitectura: en la primera és forta la influència sassànida i en la segona la bizantina i l’hel·lenística. L’art omeia a Al-Andalus rep el nom d’art califal.
m
Art
art omeia Detall de la mesquita d’Umar, a Jerusalem
© Fototeca.cat
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia.