N’hi ha de dues menes: el clown i l’august. En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval. Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola. No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre les activitats còmiques, i el clown esdevingué el pallasso de cara enfarinada, que en la parella clàssica clown-august representa el paper del llest.
Als Països Catalans, els principals conreadors d’aquest gènere foren Josep Andreu i Lasserre, conegut mundialment amb el nom artístic Charlie Rivel i que inicialment havia actuat juntament amb dos germans seus amb el nom d’Andreu; Francesc Oliveras (Barcelona, 1919), que ha actuat per Europa en un número de triples barres fixes, juntament amb els seus fills, i com a imitador de Groucho Marx, i Enric Canut (Barcelona, 1904), conegut amb el nom artístic Canuto i que, juntament amb Joan Barta, formà una parella anomenada Els Keystone, que arribà a ésser molt coneguda. A partir dels anys setanta aquest gènere artístic experimentà un revifament amb l’aparició dels Germans Poltrona (Jaume Mateu i Bullich “Tortell Poltrona”, i Antoni Papiol i March “Claret Poltrona”, Barcelona 1954), el grup Picapuça, el Dr. Solé, la parella Boni i Carolli i la companyia ambulant Circ Cric (1981-83), que ha creat una interessant escola dins l’art del pallasso català.