patarisme

m
Cristianisme

Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme .

Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate. Amenaçà el govern de Milà (1071) i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi. Minvà a la mort d’Erlembald (1075), bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès. El nom de patarí, d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’. Als s. XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar.