pollacra

f
Transports

Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d’una o de dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.

Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela aparellà només veles quadres.