precontinent

m
Geologia

Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.

Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental. És també anomenat marge continental. Hom hi distingeix correntment tres dominis: la plataforma continental, plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m; el talús continental, per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins; i, finalment, la vora continental, de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments turbidítics, olistostromes, etc, que formen els cons submarins d’aigües profundes. L’enllaç amb la plana abissal és molt suau i sempre té lloc a profunditats superiors als 2 000 m.