prevere

ministre de Déu, ministre de l'Església, presbítero (es), presbyter (en)
m
Cristianisme

Cristià que ha rebut l’orde del presbiterat per a exercir, en comunió amb el bisbe propi, el ministeri eclesial en una comunitat de creients.

Anomenat normalment capellà o sacerdot, cal cercar-ne l’origen no pas en cap sacerdoci, sinó en la institució dels preveres (πρεσβύτεροι) de la primitiva comunitat cristiana (ancià); (presbiteri). Té per missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia. També li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial. A l’Església oriental, és també ministre ordinari de la confirmació. Les principals condicions exigides als preveres són: coneixements de Bíblia i de teologia, aptituds socials i humanes, obediència al bisbe i, en l’església llatina, acceptació del celibat.