i protozous | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

protozous

protozoos (es), Protozoa (en)
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
protozoos (es), Protozoa (en)
Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
zoologia zool
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.

Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1.000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ. De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen. L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèl·lula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials. Així, la membrana cel·lular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics. Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que només tenen membrana fonamental l’alimentació té lloc per fagocitosi, mentre que en els que presenten membrana secundària té lloc per osmosi o bé mitjançant el citostoma. Així mateix, cal esmentar la relació de les diferenciacions motrius amb la qualitat de la membrana, és a dir, la possibilitat de moure's per pseudopodis o bé per orgànuls vibràtils (cilis o flagels).

Amoeba proteus
Berkshire Community College Bioscience (CC0)
El citoplasma és la part que presenta més variacions entre els diferents grups de protozous, i cal distingir entre l’ectoplasma, de vegades molt vacuolat, i l’endoplasma, els quals en certs grups són separats per envans que constitueixen un veritable endoesquelet. Al citoplasma hi ha, com a substàncies de reserva, midó o paramidó, glicogen, oleïna i volutina o leucosina. Els vacúols poden ésser de reserva, digestius o de pulsió, és a dir, excretors, i a vegades hom hi troba substàncies fotosensibles que formen els estigmes. Les espècies més evolucionades presenten ja diferenciacions motrius i sensitives (mionemes i neuronemes).

El centrosoma pot ésser intranuclear, perinuclear o extranuclear, segons que la divisió cel·lular sigui per promitosi, mesomitosi o metamitosi. El nucli, de forma esfèrica o ovalada, és d’estructura normal i solament alguns grups, com els opalinins i els ciliats, presenten particularitats referents al nombre de cariosomes.

Reproducció asexual dels protozous

La reproducció pot ésser sexual, i segons la grandària relativa dels gàmetes hom parla d’isogàmia o anisogàmia, o asexual, produïda per bipartició, multipartició, gemmació o esporulació. Respecte a l’hàbitat, els protozous menen vida activa si el medi és líquid, és a dir, si es troben a les aigües marines o dolces o bé als líquids interns de vegetals o animals. En cas de dessecació del medi, passen de la vida activa a l’estat de quiescència, a través d’un procés d’encistament que permet la supervivència d’aquests organismes en les condicions més adverses.

La majoria són animals de vida lliure, però algunes espècies són simbiòtiques o bé paràsites. L’embrancament dels protozous es divideix en cinc classes: flagel·lats, rizòpodes, esporozous, ciliats i suctors.

Col·laboració: 
JEF
Llegir més...