Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals (millor “dorsals”) i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió. Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’: sat∂m i centum, de l’indoeuropeu *kmtom (amb oclusiva dorsal inicial). Pertanyen al grup satem l’indoirànic, l’eslau, el bàltic, l’armeni i l’albanès; al grup centum, el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec i l’hittita. Ofereixen dificultats per a llur classificació llengües pobrament testimoniades com l’il·liri, el traci i el frigi. La importància concedida a aquest criteri de classificació és realment excessiva: es tracta d’una diferència dialectal, probablement bastant recent i, no cal dir-ho, de menor importància que d’altres (indoeuropeu).
adj
Lingüística i sociolingüística