sirventès

serventesio (es), sirvente (en)
m
Literatura

Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l’atac violent i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.

Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l’estrofisme, les rimes i la melodia d’una cançó amorosa preexistent que frueixi d’una certa popularitat. Hi ha quatre tipus de sirventès: el sirventès moral, que té una finalitat ètica i religiosa, i els seus principals conreadors són Marcabrú i Pèire Cardenal; els sirventesos personals, que es basen en l’atac a una persona determinada, com els de Guillem de Berguedà; el sirventès polític, que constitueix un valuós testimoni històric i pot referir-se a les guerres contra els musulmans, com les croades d’Orient i les d’Espanya (Pèire Vidal, Folquet de Marsella, Gavaudan), a la guerra dels albigesos (Raimon de Miraval, Gui de Cavalhon, Raimon Escrivan), a les lluites d’Itàlia (£eire de la Cavarana, Uc de Sant Circ), a la pugna entre la corona de França i els reis catalans (Guilhem de Montanhagol, Paulet de Marselha), etc; i els sirventesos literaris, semblants a manifests poètics, que són d’una gran importància per a conèixer la preceptiva i les polèmiques entre trobadors de diferents estils.