Les principals races de vaques lleteres, són l’holandesa, la bretona, la simmenthal, la friburguesa, la suïssa, la jersey i la guernesey; les destinades a producció de carn (individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix) són sobretot la durham, l'aberdeen-angus, la galloway, la hereford i la charolaise; les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola; i, com a mixta, la pirinenca.
En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare (Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca). Per als aris vèdics, poble essencialment pastor, la vaca era apreciada per la llet i la fecunditat, i la prohibició de matar-la (vigent encara a l’Índia actual) feia només referència a la vaca de llet. Del període bramànic ençà la vaca adquirí un lloc gairebé central en l’hinduisme: hom considera sagrat tot el que expel·leix el seu cos (llet, excrements, orina, etc.), i ho utilitza ritualment en nombroses ocasions.