i literatura valona | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

literatura valona

substantiu femeníf
Literatura
literatura lit
Literatura conreada en való.

Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való (a mitjan segle XII), de caràcter religiós o cronístic. El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia. Cal destacar els Sonnet Lidjwès (1622) i els pasquèyes (pasquins), poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local. Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets (Li voyadje di Tchaudfontaine, 1757, per exemple). La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara N. Simonon (1774-1847), F. Bailleux (1817-66) i N. Defrêcheux (1825-74). Aquesta renovació fou deguda, en bona part, a la creació de la Société de Littérature Wallonne el 1856 (la gran activitat de la qual es manté actualment). Alhora sorgiren també escriptors d’altres regions, com Namur i Hainaut. Al final del segle destaquen el poeta H. Simon (1856-1939) i el dramaturg E. Remouchamps (1836-1900). Durant el segle XX la literatura en való ha assolit un gran desenvolupament. L’interès pels estudis gramaticals i textuals en els diferents dialectes ha contribuït en gran mesura a aquest conreu en llengua vernacla. Existeixen diverses societats i centres filials a diverses ciutats. Entre els escriptors més destacats cal citar els prosistes H. Petrez, d’Hainaut, J. Calzet, de Namur, L. Mahy (mort el 1965) i L. Maret (1896), els poetes J. Guillaume (1918), F. Dewandelaer (1909-52), W. Bal (1916), E. Gilliard (1928), etc., i els dramaturgs F. Roland, G. Charles (1901) i F. Masset.

Col·laboració: 
IFA
Llegir més...