Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors (divinitats, éssers suprems, esperits, etc) o, en alguns casos, d’identificar-s’hi (estat de possessió) i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat. Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria. D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que hom troba fenòmens anàlegs entre els amerindis i els esquimals i en algunes comunitats de l’Àsia meridional, d’Austràlia i d’Àfrica (especialment al Sudan, des del Nil fins al Níger). Algunes tècniques d’origen xamànic són conservades també entre els indoeuropeus, els xinesos i els tibetans, entre les quals es destaquen algunes tècniques de hatha yoga ( ioga) i nombroses pràctiques extàtiques del budisme, del taoisme i del lamaisme. Alguns autors hi han volgut veure la màxima expressió del totemisme.
m
Religió
Etnologia