ximpanzé

Pan troglodytes (nc.), chimpancé (es), chimpanzee (en)

m
Mastologia

Ximpanzé

© Xevi Varela

Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.

El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal. És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el goril·la. Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius; defuig les zones sense arbres. No sap nedar. Es nodreix de vegetals (fruita, fulles, arrels, etc.) i ocasionalment de carn. Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop. La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la mare transporta agafada al seu pelatge durant 4-6 mesos, després dels quals encara en té cura. Solen viure uns 40 anys, i arriben a la pubertat entre 7 i 8 anys. Generalment viuen en grups jerarquitzats de fins a 20 individus, dirigits per un mascle dominant. Hom creu que, dins d’uns límits molt amplis, els grups són territorials. Ultra la mímica i la gesticulació, es comuniquen mitjançant sons guturals, dels quals hom n'ha arribat a identificar fins a 32. Hom en distingeix quatre varietats geogràfiques. A causa de la seva notable intel·ligència (utilitzen objectes com a eines rudimentàries) i de la proximitat evolutiva amb els humans són intensament estudiats. Hom discuteix si la seva capacitat d’aprendre i emprar signes per a comunicar-se pot ser comparable al llenguatge humà.