i radiació cosmològica de fons | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

radiació cosmològica de fons

substantiu femeníf
Astronomia i astronàutica
astrofísica astrof i cosmologia cosmol
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que presenta la mateixa intensitat en qualsevol d’elles, i la distribució d’energies de la qual és similar a la que emet un cos negre a la temperatura de 3K.

És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de mil·límetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm. Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers (cosmologia). Fou descoberta inesperadament per A.A. Penzias i R.W. Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits (soroll) que interferien les radioemissions terrestres. Posteriorment, R. Dicke i els seus col·laboradors suggeriren que podria tractar-se de la radiació residual proposada per G. Gamow en el seu model cosmològic. L’acord entre el valor predit i el valor mesurat d’aquesta radiació romanent és encara un dels arguments més potents a favor de l’anomenat model cosmològic estàndard. Pel seu descobriment, A.A. Penzias i R.W. Wilson compartiren amb P.L. Kapica el premi Nobel de física del 1978.

Llegir més...