És un fenomem oposat al d’ablació. L’alimentació glacial es basa principalment en la deposició de neu, i també en altres processos: sublimació, reglaç de l’aigua de pluja o de desglaç, etc. És difícilment mesurable: els nivòmetres són útils només en els indrets protegits del vent; allà on aquest s’emporta part de la neu, solen ésser efectuades tincions de la superfície, per tal de mesurar després, mitjançant trinxeres, la profunditat de la capa tenyida. L’alimentació és generalment superior a les glaceres locals que a les grans extensions de les glaceres continentals.
f
Geologia