al·luvió

m
Geologia

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió

© Fototeca.cat

Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.

Els al·luvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat. Els al·luvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport. Inicialment, l’acumulació d’al·luvions en una vall fluvial sol ésser inestable, i si la massa de les aigües augmenta de nou, poden ésser arrossegats altra vegada pel corrent. Els cursos d’aigua més o menys torrencials dels vessants de peu de muntanya dipositen els materials en el punt de transició entre el vessant i la plana, i donen origen a un con de dejecció. En els rius, a mesura que s’estableix un perfil d’equilibri, els al·luvions s’estabilitzen i formen una plana al·luvial o d’inundació, característica dels rius en la seva maduresa. Els al·luvions, estratificats de forma horitzontal, obliqua o creuada (estratificació), no es dipositen arbitràriament. En disminuir la velocitat o el volum de les aigües, els primers a dispositar-se són els al·luvions de mida més gran; així, sol establir-se una seqüència de materials al·luvials de mida decreixent tant en sentit horitzontal (en el curs mitjà es dipositen al·luvions de mida més gran que en el curs baix) com vertical (gradació sedimentària). Habitualment, els còdols es dipositen en sentit perpendicular a la direcció del corrent d’aigua. Aquest fet permet la identificació i reconstrucció dels cursos d’aigua del passat, a partir de l’estudi dels dipòsits al·luvials antics. En el transcurs d’una avinguda, els materials més pesants (blocs, còdols) solen ésser arrossegats pel llit del riu, on el corrent és més intens, mentre que a la plana d’inundació són transportats i ulteriorment dipositats els materials més lleugers, que constitueixen els anomenats llims de desbordament. Alguns al·luvions poden ésser interessants per la presència de minerals valuosos, que hi apareixen en concentració molt superior a la que existeix a les roques mares; així, són explotats jaciments d’or, de diamants, etc (placer). També reben el nom d’al·luvions els materials provinents de les llengües glacials i dels corrents d’aigua proglacials (fluvioglacial).