Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament. També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc. A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els materials per a la construcció d’edificis. Als Països Catalans, aquest càrrec és testimoniat ja al s XV a Barcelona, i la primera escola d’aparelladors fou la de Barcelona, que el 1969 canvià el seu nom pel d’Escola d’Arquitectes Tècnics de Barcelona, en canviar el nom oficial de la titulació. Els aparelladors són agrupats en col·legis professionals, dels quals n'hi ha un a Barcelona (amb delegacions a Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i Palma ), un a Castelló de la Plana i un altre a València (amb una delegació a Alacant).
f
m
Construcció i obres públiques