apologeta

apologista
m
Cristianisme

Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.

Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme. Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist. Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertul·lià.