ara

f
Cristianisme

Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebra l’eucaristia, quan l’altar no ha estat consagrat.

És plana i suficientment gran perquè hi càpiguen el calze i la patena. Hom la col·loca al centre de la mesa de l’altar. En certes ocasions les ares d’altar han rebut un complement decoratiu que les ha convertides en obres d’art. Són importants les de Sant Pere de Rodes, preromànica (s X), constituïda per un nucli de pedra recobert de planxa d’argent (Museu Diocesà de Girona), i les nombroses romàniques de marbre (Girona, Sant Andreu de Sureda), que presenten la vora ornamentada amb un fris i una successió d’arquets cecs amb inclusió de temes decoratius variats.