OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

alfabet àrab

substantiu masculím
Escriptura i paleografia
Alfabet àrab
© Fototeca.cat
escriptura escr
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.

Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars ( escriptura àrab). L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit. Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord (bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríl·lic). I, menys freqüentment, el malgaix, el siríac, el berber, etc. En el període de la dominació musulmana peninsular fou usat algunes vegades per a escriure la llengua romànica ( aljamia).

Llegir més...