Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia; eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial. En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia (on foren anomenats aisor). El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS. El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària.
f
m
Lingüística i sociolingüística
Etnologia