És possible que el mot vingui de ba kae, ‘els habitants de la mar’ en llengua susu (lingua franca de la costa guineana). Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintel·ligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents. Els bagues tenen una unitat ocupacional. Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars; també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli. Al llarg del s. XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es convertiren a l’islamisme o al cristianisme i adoptaren la llengua susu. Hi ha un màxim d’uns 70 000 bagues entre els diversos grups, el més nombrós dels quals és el baga sitem, que també és el més cristianitzat. L’antropòleg català Ramon Sarró ha fet treball de camp en aquest grup, a partir del qual ha publicat diferents articles en revistes especialitzades i també la seva tesi doctoral, presentada al University College de Londres i titulada Baga Identity: Religious Movements and Political Transformation in the Republic of Guinea (1999). Són particularment coneguts per llurs remarcables manifestacions artístiques, que tenen l’origen principalment en llur societat secreta d’iniciació dels joves.
f
m
Etnologia