barabra

f
m
Lingüística i sociolingüística
Etnologia

Individu de les poblacions núbies del Nil mitjà, entre Egipte (sud d’‘Aswān) i el Sudan (regió Septentrional).

Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic. Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals. Són de religió islàmica; llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de J.H. Greenberg. Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el regne Funj, que durà fins a l’inici del s XIX.