beja

f
m
Etnologia

Individu d’un poble cuixític constituït per diverses tribus nòmades que habiten el territori comprès entre la mar Roja, el Nil i Al-‘Aṭbara.

L’activitat principal dels beges (uns 300 000 el 1960) és la ramaderia i, amb menys importància, el conreu del blat i del cotó. Habiten en cabanes rectangulars i, malgrat que són de religió musulmana, conserven restes d’una anterior organització matrilineal. Les tribus beges principals són, de nord a sud, els ababda (abbadita), fortament arabitzats, els bixarins, al desert de Núbia, limitats a l’est pels amarars, els més purs dels beges del nord, els hadandues, els halengues i els beniamers, sotmesos a una aristocràcia estrangera. Cristianitzats al s VI, foren sotmesos més tard pels àrabs, que el 831 els imposaren un rei beja musulmà.