beta

β Β (simb.)

f
Química

Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.

La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l'alfa. La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat (en la sèrie D) o més elevat (en la sèrie L). L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic.