Origen i evolució
L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel. La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226. La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel. Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu ( Mare de Déu del Carme). A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des de mitjan segle XIII i adoptà aleshores el tipus de vida cenobiticoapostòlic. El general de l’orde Simon Stock aconseguí d’Innocenci IV l’aprovació (1247) de l’orde dins els mendicants i la publicació de la regla modificada; també propagà el culte a Maria i la devoció a l'escapulari. L’orde adquirí un gran impuls, especialment als centres universitaris, on tingué un paper destacat dins la teologia escolàstica (Gerardo di Bologna, John Baconthorpe, Guiu Terrena).
El 1432 Eugeni IV, davant el relaxament general, aprovà una regla menys austera i aviat s’inicià la dualitat entre els convents d’estricta observança i els conventuals o mitigants. Es produïren diversos intents de reforma, entre els quals el de la congregació mantuana (1442). El 1452, en temps del general John Soret, foren fundats els primers convents de carmelitanes. Però la reforma més important fou la de Teresa d’Àvila, que donà lloc a la divisió de l’orde en les branques dels carmelitans descalços ( carmelità descalç) i la primitiva, que rebé aleshores el nom de carmelitans de l’antiga observança (popularment calçats).
L’orde sofrí les conseqüències de la Revolució Francesa i la supressió per part de Napoleó i de diversos governs liberals del segle XIX, però fou restaurat en la majoria dels països. S'estén per Europa, per l’Amèrica Llatina i pels EUA, i manté un gran nombre de missions. Ja abans de la reforma teresiana hom havia establert, dependents d’alguns convents existents, ermitatges coneguts amb el nom de desert. L’hàbit dels carmelitans de totes dues branques és marró, amb escapulari i caputxa, i una capa de color blanc; els descalços duen sandàlies. El 1900 la Santa Seu autoritzà una divisió de les monges carmelites descalces, per la qual un centenar de monestirs —encapçalats pels de San José d’Àvila i del Cerro de los Ángeles, de Getafe (Madrid)— adoptaren les constitucions del 1581 i rebutjaren les reformes introduïdes als altres monestirs després del concili segon del Vaticà.
Els carmelitans als Països Catalans
L’ordre carmelità entrà als Països Catalans gràcies a la carta de protecció del rei Jaume I, confirmada després per Pere III i per Jaume II. La primera fundació fou el convent de Perpinyà (1265), un dels primers d’Europa, inicialment incorporat a la província de Provença. Foren fundats successivament els de Lleida (1278), València (1281), Barcelona (1292) i Peralada (1293). En 1336-39 els de Perpinyà i de Palma constituïren el vicariat de Mallorca; el capítol del 1342 hi agregà els de Peralada i de Girona i elevà el vicariat a província, i el del 1345 aplegà definitivament tots els convents de Catalunya, de Mallorca i del Rosselló en una sola província que comprenia els de Barcelona, Perpinyà, Mallorca, Peralada, Girona, Camprodon, Manresa, Lleida i Valls. El convent de València formava part de la d’Aragó.
El 1416 els convents del País Valencià (València, Xàtiva, Alacant, Onda) formaven part de la província d’Aragó-València. El 1324 foren fundats els estudis de Tolosa i de Montpeller, el 1333 el de Barcelona i el 1345 el de Perpinyà. Diversos carmelitans catalans (entre els quals Guiu Terrena, Joan Ballester, Francesc Bacó, Francesc Martí, Felip Ribot) ensenyaren a la càtedra que l’orde tenia a la Universitat de París i d’altres regiren diòcesis catalanes. Des del punt de vista arquitectònic, els carmelitans difongueren per Catalunya un model peculiar d’església, aproximadament igual que la de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona; en foren mostres notables les de Perpinyà, Peralada, Barcelona, Manresa i València. Exercí especial influència el convent del Carme de Barcelona, molt vinculat a la noblesa, l’antic edifici del qual esdevingué seu de la Universitat Literària, del 1841 al 1873 (fou destruït el 1874).
La restauració de l’orde a l’Estat espanyol fou iniciada a Jerez de la Frontera, Cadis, el 1878, per obra de l’olotí Josep Bascons, amb el suport del cardenal arquebisbe de Sevilla Joaquim Lluch i Garriga. Entre els carmelitans que han destacat després de la restauració de l’orde a Catalunya cal esmentar Bartomeu Xiberta i Roqueta. De la província de Catalunya i Balears depenen missions a Veneçuela, i de la de València, a Puerto Rico i la República Dominicana. La branca femenina, de clausura, fou introduïda el 1502 a València, el 1643 a Vilafranca del Penedès i el 1649 a Barcelona.
Convents carmelitans dels Països Catalans
| Carmelitans descalços | ||
| Sant Josep | Barcelona | 1586-1835 |
| Sant Josep | Mataró (Maresme | 1588-1835 |
| Sant Josep | Tàrrega (Urgell) | 1588-1599 |
| Sant Josep | Lleida | 1859-1835 |
| Sant Josep | Perpinyà | 1589-1659 |
| Sant Felip | València | 1589-1835 |
| el Miracle | Tortosa (Baix Ebre) | 1590-1835 |
| Sant Llorenç | Tarragona | 1597-1835 |
| desert de Cardó | Benifallet (Baix Ebre) | 1606-1835 |
| Sant Joan | Reus (Baix Camp) | 1606-1835 |
| Gràcia | Barcelona | 1626-1835 |
| Santa Anna | Énguera (Canal de Navarrés) | 1629-1835 |
| Sant Rafael | la Selva del Camp (Baix Camp) | 1636-1835 |
| Sant Josep i Sant Jeroni | Vic (Osona) | 1642-1835 |
| la Sagrada Família | Nules, (Plana Baixa) | 1673-1835 |
| Santa Teresa | Balaguer (Noguera) | 1678-1835 |
| desert de les Palmes | Benicàssim (Plana Alta) | des del 1694) |
| els Dolors | Vilanova i la Geltrú (Garraf) | 1735-1835 |
| el Carme | València | des del 1880 |
| el Carme | Tarragona | des del 1891 |
| el Carme | Barcelona | des del 1896 |
| Sant Josep | Borriana (Plana Baixa) | des del 1896 |
| el Carme | Badalona | des del 1908 |
| seminari teresià | Castelló de la Plana | des del 1911) |
| el Carme | Palafrugell | des del 1918 |
| el Carme | Palma (Mallorca) | des del 1922 |
| santuari de Santa Teresa del Nen Jesús | Lleida | des del 1928 |
| parròquia de Sant Elm | Eivissa | des del 1944 |
| fàbrica de licor | Benicàssim (Plana Alta) | des del 1947 |
| Sant Joan de la Creu | València | des del 1957 |
| Santa Teresa, casa d’oració | Matadepera (Vallès Occidental) | des del 1983 |
|
Carmelitanes descalces
|
||
| Santa Teresa | Barcelona | 1588-1936 |
| Sant Josep | València | des del 1588 |
| Santa Teresa | Palma (Mallorca) | des del 1617 |
| la Sagrada Família | Vic (Osona) | des del 1638 |
| la Immaculada | Mataró (Maresme) | des del 1648 |
| la Immaculada | Reus (Baix Camp) | des del 1660 |
| Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep | Caudiel (Alt Palància) | 1671-? |
| el Corpus Christi | València | des del 1681 |
| Sant Anastasi | Lleida | des del 1686 |
| Santa Anna | Tarragona | des del 1712 |
| Santa Teresa | Tortosa (Baix Ebre) | des del 1877 |
| el Cor de Jesús | Puigcerdà (Baixa Cerdanya) | 1885-1983 |
| Sant Josep | Castelló de la Plana | des del 1903 |
| la Sagrada Família | Tiana (Maresme) | des del 1907 |
| Sant Josep i Santa Teresa | Godella (Horta) | des del 1925 |
| el Cor Eucarístic de Jesús | Manises (Horta) | des del 1926 |
| la Immaculada | Barcelona | des del 1939 |
| la Sagrada Família | Ròtova (Safor), traslladat a Puçol (Horta) | des del 1948 |
| Jesús Obrer | Terrassa (Vallès Occidental) | des del 1948 |
| Santa Teresa | Igualada (Anoia) | des del 1949 |
| la Santíssima Trinitat | Bunyol (Foia de Bunyol) | des del 1951 |
| Santa Teresa | Girona | des del 1956 |
| el Sagrat Cor | Borriana (Plana Baixa) | des del 1957 |
| l’Encarnació | Binissalem (Mallorca) | des del 1961 |
| Santa Teresa | Mollerussa (Pla d’Urgell) | des del 1961 |
| Santa Teresa | Sabadell (Vallès Occidental) | des del 1964 |
| la Mare de Déu de Montserrat | Granollers-La Torreta (Vallès Oriental) | 1977 |
| el Cor de Jesús | Amposta (Montsià) | 1983 |
|
Carmelitans calçats
|
||
| la Puríssima Concepció | Perpinyà1 | 1265-1791 |
| el Carme | Lleida | 1278-1835 |
| la Transfiguració | València | 1281-1835 |
| el Carme | Barcelona | 1292-1835 |
| el Carme | Peralada (Alt Empordà) | 1293-1835 |
| el Carme | Girona | 1295-1835 |
| el Carme | Manresa (Bages) | 1308-1835 |
| el Carme | Palma (Mallorca) | ~1320-1835 |
| el Carme | Valls (Alt Camp) | 1320-1835 |
| el Carme | Requena2 (Plana d’Utiel) | 1332-1835 |
| la Concepció | Camprodon (Ripollès) | 1352-1835 |
| Santa Llúcia | Tàrrega (Urgell) | 1364-1835 i des del 1926 |
| desert del Salgar | (Noguera) | 1404-1835 |
| el Carme | Vic (Osona) | 1406-1835 |
| Vallparadís | Terrassa (Vallès Occidental) | 1413-1432 |
| l’Esperança | Onda (Plana Baixa) | 1437-1835 i des del 1879 |
| la Victòria | Alcúdia (Mallorca) | 1482-1580 |
| Sant Guillem | Castellfabib (Racó) | ~1558-1835 |
| Sant Miquel | Viver (Alt Palància) | ~1558-1835 |
| el Carme | Olot (Garrotxa) | 1565-1835 i des del 1892 |
| la Fontsanta | Campos (Mallorca) | 1580-1593 |
| Sant Pau | Oriola (Baix Segura) | 1585-1835 |
| Sant Josep | Cabdet3 (Alt Vinalopó) | 1585-1835 i des del 1888 |
| Sant Josep | Alacant | 1586-1835 |
| Santa Bàrbara | Beniparrell (Horta) | 1587-1835 |
| col·legi de Sant Àngel | Barcelona | 1593-1835 |
| Sant Blai | Vila-real (Plana Baixa) | 1593-1835 |
| Verge de les Virtuts | Coix (Baix Segura) | 1611-1835 |
| el Carme | les Borges Blanques (Garrigues) | 1607-1835 |
| Verge de Pedrafita | Areny de Noguera (Alta Ribagorça) | 1612-1835 |
| el Carme | Ceret1 (Vallespir) | 1641-1791 |
| el Carme | Maó (Menorca) | 1689-1835 |
| la Sang | Onda (Plana Baixa) | 1895-1963 |
| la Cova Santa | Altura (Alt Palància) | 1922-1972 |
| Preciosíssima Sang | Sogorb (Alt Palància) | 1923-1936 |
| el Carme | Barcelona4 | des del 1923 |
| seminari menor-col·legial | Vila-real (Plana Baixa) | des del 1925 |
| col·legi del Carme | Terrassa (Vallès Occidental) | des del 1929 |
| col·legi Pius XII | Palma (Mallorca) | des del 1962 |
| Sant Isidor | València | des del 1962 |
| santuari-parròquia del Carmel | Barcelona | des del 1963 |
| col·legi i parròquia del Carme | Onda (Plana Baixa) | des del 1963 |
|
Carmelitanes descalces
|
||
| l’Encarnació | València | des del 1502 |
| Santa Anna | València | 1564-1936) |
| la Sang | Ontinyent (Vall d’Albaida) | des del 1574 |
| el Carme | Vilafranca del Penedès | des del 1643 |
| l’Encarnació | Barcelona | des del 1649 |
| la Presentació | Valls (Alt Camp) | des del 1680 |
| la Presentació | Vic (Osona) | des del 1683 |
| el Carme | Banyoles (Pla de l’Estany) | des del 1859) |
| Fàtima | Tàrrega (Urgell) | des del 1954 |
| 1 Convents incorporats el 1662 a la província carmelitana de Tolosa de Llenguadoc; 2 Pertanyia a la província carmelitana de Castella; 3 Ha pertangut sempre a la província carmelitana d’Aragó i València; 4 Des del 1965 és parròquia de Santa Joaquima de Vedruna | ||