Les primeres colònies d’aquest període foren les dels castellans i portuguesos a Amèrica, però ben aviat altres potències europees en expansió crearen llurs propis imperis colonials. Algun d’aquests territoris ha continuat sota el domini de la metròpolis fins a l’actualitat. La majoria de les vegades el règim colonial —llevat d’algunes aportacions culturals o institucionals— fou perjudicial des del punt de vista de la colònia, que estigué sotmesa a una explotació intensiva dels seus recursos naturals. L’explotació comercial de l’agricultura de les colònies les ha sotmeses a un règim de monocultura que sovint ha provocat greus desequilibris segons les fluctuacions dels preus en el mercat internacional. Durant la segona meitat del segle XX, el colonialisme de vell encuny (politicoeconòmic) ha deixat pas al colonialisme dels capitals, exclusivament econòmic però igualment eficaç per als interessos de la metròpolis. D’altra banda, arran de les disposicions de l’ONU a favor de la descolonització, el concepte i l’organització de les colònies han anat canviant i han aparegut formes ambigües de colonialisme: territoris d’ultramar, províncies d’ultramar, estats associats, etc.
f
Història
Lord Curzon, virrei de l'Índia (1898-1905)
(CC0)
A les èpoques moderna i contemporània, territori dels països descoberts, sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d’una potència.