OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

principi de complementarietat

substantiu masculím
Física
mecànica quàntica mec quànt
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.

Mentre que en la física clàssica en fer una observació (o sia, en efectuar una experiència) hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que apareixen amb aspectes contradictoris o complementaris tot fent veure, així, la dualitat partícula-ona. Ara bé, tant la interacció que hi ha entre el sistema físic i l’aparell de mesura com l’error que pot aparèixer en utilitzar indiscriminadament les imatges corpuscular o ondulatòria són englobats pel principi d'incertesa de Heisenberg. En el primer cas, la interacció és sempre prou forta perquè es compleixi aquest principi, i en constitueix el fonament físic; en el segon cas, el principi d’incertesa expressa les restriccions amb què hom pot utilitzar els dos punts de vista, els quals deixen d’ésser paradoxals sota el principi de complementarietat, car des d’aquest punt de vista els aspectes ondulatori i corpuscular dels sistemes físics són dos aspectes complementaris que només es poden manifestar per mitjà de dispositius experimentals que s’exclouen mútuament. Cal remarcar també que el concepte de la complementarietat ha estat el resultat filosòfic més important que ha sorgit de la física quàntica, car, mentre la física dels segles precedents era regida per un sistema lògic fonamentat en el principi de contradicció, els fenòmens quàntics, mitjançant el principi de complementarietat, estableixen una connexió entre diversos conceptes contradictoris i originen una nova forma de pensar cientificonatural, radicalment diferent de la forma de pensar clàssica amb les seves imatges objectives dels fenòmens.

Col·laboració: 
ACB / R

Llegir més...