Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica. Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques. L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra; la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer. Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea. En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats en la diferent repartició de la fauna i de la flora. Entre el 1960 i el 1970 aquesta teoria s’ha vist confirmada per noves dades i hom l’accepta, amb algunes modificacions, com a base de la tectònica de plaques.
f
Geologia
Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.