diputat
| diputada

diputado -da (es), delegate, deputy (en)
f
m
Història
Dret administratiu

Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.

A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis (1812) i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts (cort 4 2). Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat (ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona); l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de representació proporcional. Els diputats són inviolables pels vots i opinions que emeten en l’exercici de llur càrrec.