i jutjat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

jutjat

substantiu masculím
Història
història hist
Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.

Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí; s’independitzaren possiblement a mitjan s. X. A la darreria del s. XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gal·lura. Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories. Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític. Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap resultat efectiu. El jutjat de Càller durà fins a la conquesta catalana, i el d’Arborea esdevingué feudatari dels reis de Catalunya-Aragó i no fou abolit fins el 1410, bé que el darrer titular, el vescomte Guillem III de Narbona, es considerà jutge fins a la cessió del títol a Alfons el Magnànim (1427).

Col·laboració: 
MCo

Llegir més...