L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis. La seva desaparició (s XIX) donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític. A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa (abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc). Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra.
m
Cristianisme